Guia Turístic

La vida dona moltes voltes i mai saps el que faràs i com acabaràs. Jo, amb 26 anys a les meves esquenes, em veig a Noruega, i demà començaré a fer de guia turístic. Sí, de guia! Sembla mentida, però és totalment veridic.

Una feina que vaig trobar de casualitat, ben pagada, i que espero que m'aporti moltes coses. La veritat es que demà no serà el meu primer dia ja que ja vaig tenir l'experiència amb uns italians fa un parell de setmanes. L'experíencia va ser horrorosa i ho vaig passar fatal. Només dir que vaig fer només 4 dels 12 dies que teniam previstos.

Així i tot, el meu orgull hem fa tirar endevant i enfrontarme de nou a la mateixa situació. Sé que no és la feina de la meva vida, se que no sóc un parlador nat, però m'he pres la feina com a repte personal. Crec que tinc qualitats i coneixaments suficients per donar una lliço a tothom. I `primer de tot, a mi mateix. Aquesta feina no s'adapata a mi en diferents termes. No sóc un parlador nat, hem costa retenir la informació i curiositats del país, sóc massa patidor, i sobre tot, ... no se veure com la gent està mig decepcionada amb allo que ha comprat.
No puc veure una cara trista, i això fa que quan veig que algo surt una mica més malament del que jo havia pensat, m'atavalo i provo de arreglar-ho. Però, ... haig de començar a "sudar" una mica més de totes aquestes coses superflues!!!!!!!!!!! D'una altra banda acabaré boig! Fa dies que no dormo tranquil només pensant en cosetes del viatge. No se alliberar-me d'aquestes coses!! Ho haig d'apendre a fer!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Res, en charlie està per aquí i ja m'ha desastabilitzat. Jo pensava en una tarde nit tranquila per relaxar-me pero ... ja veig que res!!!!

Bé, la vida ... com deia aquell (l'uli)

Enginyeria Financera!

Quando uno é un po' orgoglioso si sente responsabile di prendere i rischi di non dipendere degli altri. Questo é, io ho deciso di abitare a Oslo, lavorando e guadagnando il mio stipendio per "supravivere" senza dipendere dei miei. Ma siamo nel primo messe é il lavoro che mi doveva lasciare fare il mio camino si é roto.
I capi del mio nuovo lavoro mi hanno raccontato che non potró iniziare fino 3 setimane piú tardi. Quindi, la mia strategia finanziaria é andata via. Si ha visto tolta nel peggiore momento!! Che cazzo faró!!! Ma dai! La vitta non é, per niente, previsibile!!
Questi giorni siamo uni quanti che siamo nella stessa situazione. Questa fa piu facile provare di fare i equilibri per comprare, uscire, comprare le birrete, ... ma penso che soltanto siamo a l'inizio dal tunnel.
In questo momento, il prossimo messe sembra piu turbato che questo. Si questo mese ho fatto i malabari per non essere un peso per la mia famiglia. Loro già mi hanno aiutato suficenemente come per seguire faccendolo. Inoltre so, che loro mai mi darebbeno la schiena, cioe, sempre avro la sicurezza che posso contare con il suo aiuto se no me la faccio!
Bub! Penso che questo é quello che devo iniziare a imparare della vita. Sono abituato a un mondo facile e piaccebole ma mi devo rendere conto che non é un conto.

Dopo tutti queste pensieri ... Penso che la caveró!

Bona notte e ci vediamo!!!!!!

Back From lofoten

Hallo!! Todo se acaba! I spent one week traveling around the north of norway. It is amazing. I think that I had never felt this sensation after one trip. I saw all the things that i wanted to see. Reinders, midnightsun, cod fish, snow, mountains, beaches, ... Anyway, the most important thing is that I've seen something that I would have never expect. I was surprised each day. I felt like a kid. Each day, each moment, each landscape could impress me.

In this trip I enjoyed of great weather. Maybe, it could help to improve the image of Lofoten, Tromso, Karajok, ...

Another thing that impress me so much was the silence, calm. It was incredible the sensation to be in front of hundred km of lanscape without signs of civilization. It give you back calm, pace. It helps you to get into your own relax. I could pass hours just sit in front of this landscape's. It transmit you a lot of calm. Moreover, I soffer another sensation. The sensation to be each time smaller. This huge landscape squash you. So, you observe that in the world each one of us is a tine part of all. Ah! If someone need calm and need find a place to think about something ... this is the best place. In each corner you can find enough pace to start to your own meditajon. LOFOTEN!

I've had the experince to be into the tundra, mountains, white sand beaches, snow, sun, ... in the same trip. Is crazy! I think that this trip will be in my mind forever. If you can, just go there. Maybe, can like you, maybe not, but of course, you will never come back with the same mood

Tiet!

La vida et sorprent quan menys t'ho esperes, dilluns 6 de Març, aniversari de la meva mare. Aparentment un aniversari normal, sense grans expectatvies ja que la distancia no et deixa fer grans festes ni celebracions. A més a més, el dia és extrany perque estic treballant fins a les tantes. I aprofito un petit descans a la feina per fer la desitjada trucada a la "mamar" i desitjar-li tot lo millor en el seu aniversari.

De sobte, ella m'atura, i diu que el meu germanet està a casa i vol parlar amb mi. En aquels breus moments, en els quals el teléfon canvia de mans, el meu cervell pensa en milers de coses de diferent importancia.

Finalment, sento com la veu del meu germà comença discretament a avançar amb una mena de veu tímida. De cop, hem començo a relaxar al veure que ell comença a parlar normalment amb mi. Però, en el rerefons, segueix haven-t'hi una cosa que no m'acaba de agradar. Una mena de xivarri que hem fa témer el pitjor.

Jo li pregunto directament el meu germà:

Jordi! Que collons passa?
I ell, poquet a poquet, hem va deixant anar una notícia que m'exalta i m'exita al mateix temps. Només hem diu unes paraules ... "seràs tito!".

Jo mateix no me´n se adonar! Me´n faig creus. És inmens. Un mon nou sobre davant meu. Estic a la feina, i en un primer moment reprimeixo la meva alegria i me la faig exclusivament meva. Però deprés de un ratet, ja no puc autoguardar la bona nova i l'explico a tots els companys. Moltes coses hem passen pel cap i començo a fer una marxa enrrera en el temps. Recordo imatges de mun germa i jo tirats pel terra jugant, barallant-nos, jugant a futbol, discutint, ... i de cop, torno al moment actual! I m'encanta!

Crec que serà precios tenir el meu primer nevot. Se que hem caura la baba i que el malcriare, però més igual. Crec que serà una de les persones que més estimaré a part de pare, mare i germans. No se, crec que és algo molt gran i poques vegades havia sentit una alegria tant forta dins meu. Tinc ganes de que arribi i veure'l créixer.


Se que m'ha fet veure que ens fem grans i que tothom va fent la seva vida i evoluciona. Al cap i a la fi, això és el que donarà sentit a les nostres vides i a la nostra família en un futur! Me n'alegro moltissim.

La familia es fa gran!!

Norway, Oslo, i la neu que no para de visitar-nos!

Estem en un pais fred, gelid, en el qual, qualsevol espurna d'aigua es converteix en neu. Actualment, estem rondant els -10 graus, i aixo sembla que no tendeix a canviar. Ni molt menys, portem 4 dies de nevada sense parar i no afluixa.

Aquesta ciutat es sorprenent ja que quan els carrers comencen a mostrar el seu estat natural, i es comencen a dibuixar de nou tots els rastres i marges de boreres, jardins, carrers, ... Apareix un altre cop aquest estrany fenomen de la neu, que torna a enblanquinar-ho tot. Aquesta capa blanca dota la ciutat de una nova virginitat i d'una harmonia que transmet tranquilitat i serenitat. Crec que aixo es un dels motiu per els qual els noruecs son tant tranquils i relaxats. La neu et fa oblidar tots els moments estressants que cadascu porta en si mateix.

L'inici de tot

Aquest es el meu espai! Pot ser extrany però actualment tothom pot tenir el seu racó en el món i no costa ni un duro!! Tinc el dret de ser escriptor i redactor de la meva Biografia pre-motem. Aquí la meva bogeria i les meves vivéncies li donaran sentit aquest espai.